seccions
- inici
- ofimàtica
- reparació
- GNU/Linux
- distribucions
- terminal
- terminal (2)
- compilació del nucli
- equivalències
- curs
- apunts
- bloc
Actualment existeixen moltes distribucions diferents basades en GNU/Linux. N'existeixen per tot tipus d'ordinadors i dispositius electrònics: des dels ordinadors de sobretaula, pocket PC o PDA fins a punts d'accés per xarxes WiFi, etc. La naturalesa de programari lliure permet això: que qualsevol pot agafar el codi desenvolupat fins al moment i adaptar-lo a les seves pròpies necessitats per crear-ne de nou. És un fet constatat que cada vegada més empreses i usuaris trien sistemes basats en GNU/Linux, tant per les seves elevades prestacions com per la quantitat de programari disponible.
De totes maneres, encara que existeixen desenes de distribucions, n'hi ha algunes de més populars que s'han extès molt. La filosofia de programari lliure fa que moltes empreses hagin creat les seves pròpies distribucions de GNU/Linux i no restringissin l'accés al seu codi font. Així i tot, el suport que donen i el material que venen els aporta beneficis, permetent la seva subsistència. També és important saber que en moltes d'aquestes distribucions s'inclou programari propietari que alguns usuaris prefereixen, encara que en molts casos existeixen programes similars amb llicencia GPL o de tipus lliure. Encara que moltes d'aquestes distribucions es denominen Linux, és important que diferenciem que realment Linux és només el nucli del sistema operatiu i que el projecte GNU és el que realment ha aportat molta de l'estructura necessària pel seu funcionament.
A continuació farem una breu descripció d'algunes de les distribucions de GNU/Linux més representatives de la comunitat:
Slackware: una de les primers distribucions que aparegueren. Va ser creada per Patrick Volkerding i va tenir un gran èxit en els seus primers anys d'existència.
|
 |
Debian
GNU/Linux: també fou una distribució que aparegué al
principi i encara avui segueix existint i evolucionant. El sistema
de paquets que utilitza ens permet diferenciar clarament el programari
lliure del que no ho és, permetent tenir tot el sistema amb programes
de llicencia lliure. És desenvolupada per un grup de col·laboradors
d'arreu del món i no té el recolzament de cap empresa. Encara
que és de les més estables i segures que existeixen, el seu sistema
d'instal·lació i configuració requereix certs coneixements previs. |
 |
RedHat
Linux: juntament amb SuSE, és una de les distribucions de
més gran popularitat. Està creada per una empresa dels
EUA, aportant programari de molta qualitat. Té un entorn molt
intuïtiu que facilita molt la seva instal·lació i configuració.
Des del 2003 RedHat ha separat la seva línia de servidors de
la d'usuaris, donant lloc a una distribució anomenada Fedora per
aquests últims. |
 |
SuSE
Linux: encara que és una distribució creada més recentment,
ha tingut una gran difusió. Esta desenvolupada per una empresa
alemanya, aportant programari propietari de molta qualitat. És
molt complerta i fàcil d'instal·lar i de mantenir, encara que
alguns dels seus components no segueixen els estàndards de
la comunitat. |
 |
Mandriva Linux (abans Mandrakelinux): va ser creada en 1998 amb la meta de fer Linux més fàcil d'utilitzar. En aquella època, Linux era ja ben conegut com un sistema operatiu de gran abast i estable que exigia un gran coneixement tècnic i l'ús de la 'línia de comandaments'; MandrakeSoft va veure això com una oportunitat d'integrar els millors entorns gràfics d'escriptori i de contribuir amb les seves pròpies utilitats gràfiques de configuració i va arribar a ser ràpidament famosa per fixar l'estàndard en facilitat d'us i funcionalitat. |
 |
KNOPPIX: distribució en un live-CD executable íntegrament des de CDROM basada en Debian. Detecta automàticament molt maquinari i aporta l'últim entorn d'escriptori KDE i la suite ofimàtica OpenOffice. Molt útil per a usuaris nous o per a demostracions. |
 |
Ubuntu Linux: és un sistema operatiu complet de sobretaula, fàcil d'aconseguir i amb suport professional i de la comunitat. La comunitat d'Ubuntu està construïda sobre les idees consagrades en el Manifest d'Ubuntu: el programari ha d'estar disponible gratuïtament, ha de ser utilitzable per persones en el seu idioma local, fins i tot encara que aquestes tinguin alguna discapacitat. Les persones han de tenir la llibertat de personalitzar i alterar el seu programari. 'Ubuntu' és una paraula africana antiga, que significa 'humanitat cap als altres'. La distribució d'Ubuntu Linux porta l'esperit d'Ubuntu al món del programari. |
 |
Tampoc no hem d'oblidar que existeixen altres sistemes operatius compatibles amb UNIX i els estàndards que se segueixen actualment. En especial, hem de destacar GNU/Hurd (el nucli desenvolupat per GNU) i FreeBSD.
Si vols consultar l'estat de les distribucions, la història, les notícies, el ranking, les característiques, des d'on descarregar-les, etc. entra a distrowatch
